El Municipi

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Etiam faucibus, dolor at tempus auctor, ipsum dolor eleifend dui, eget faucibus ligula metus vel justo. Etiam vel tortor aliquam, fermentum mauris sed, viverra nisi. Ut vitae imperdiet erat, at mollis massa. Aenean arcu justo, elementum eu metus vel, lob

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Etiam faucibus, dolor at tempus auctor, ipsum dolor eleifend dui, eget faucibus ligula metus vel justo. Etiam vel tortor aliquam, fermentum mauris sed, viverra nisi. Ut vitae imperdiet erat, at mollis massa. Aenean arcu justo, elementum eu metus vel, lob

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Etiam faucibus, dolor at tempus auctor, ipsum dolor eleifend dui, eget faucibus ligula metus vel justo. Etiam vel tortor aliquam, fermentum mauris sed, viverra nisi. Ut vitae imperdiet erat, at mollis massa. Aenean arcu justo, elementum eu metus vel, lob

El territori que conforma en l’actualitat el municipi de Pratdip ha estat ocupat al llarg dels segles per diverses civilitzacions. Prova d’això és l’existència de diferents jaciments arqueològics com les restes del Castell, les de l’Aufinac o les del Castellet de les Mugues.

L’establiment de la civilització romana en aquest indret podria concretar-se en l’existència del camí que va des de Mont-roig del Camp fins a Pratdip i Vandellòs (actual GR-192) el qual es creu que fou utilitzat durant aquesta època per connectar els dos indrets.

Les primeres referències documentals sobre Pratdip apareixen l’any 1154 a les butlles del papa Anastasi IV i fan referència a l’església del poble. Posteriorment, l’any 1194 apareix també referit el nom del poble a les butlles del papa  Celestí III.

La història dels llinatges que prengueren part en l’evolució dels territoris en els quals es troba el terme de Pratdip comença amb Ramon Berenguer IV, el qual juntament amb Alfons II van ser els artífexs de la reconquesta dels últims reductes musulmans en aquestes contrades. Els territoris reconquerits passaven a formar part de la Corona Catalana organitzant-se en jurisdiccions senyorials les quals es cedien a nobles i militars que havien estat fidels a la corona. L’any 1153, el Compte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, va cedir a Guillem de Castellvell el territori senyorial conegut com la baronia d’Entença, de la qual Pratdip hi formava part, a més de Móra d’Ebre, Falset, Tivissa, el Molar, Masroig, els Guiamets, Marçà, Capçanes, Móra la Nova i Garcia. Els diferents senyors de la baronia, això és, els Castellvell, els Subirats-Sant Martí, els Entença, els Prades, els Cardona i finalment els Medinaceli, tenien jurisdicció civil, criminal, fiscal i política sobre aquest territori fins a la desamortització de Mendizabal, l’any 1837, on s’aboleixen els senyorius i la jurisdicció del territori passa a l’Estat, quedant la terra com a propietat amortitzable i privada.

Guillem de Castellvell va tenir tres fills, i fou el primogènit, Albert de Castellvell el segon senyor de la baronia qui heretà els territoris de l’Ebre, tot i que al no retornar de les creuades va ser la seva germana, Alamanda, qui finalment se’ls va quedar. Aquesta, al casar-se amb Ferrer de Subirats-Sant Martí, perd el llinatge Castellvell, continuant amb el de Subirats-Sant Martí, el qual es convertirà en Entença amb l’enllaç entre Alamanda la Jove (néta d’Alamanda Subirats-Sant Martí) i Guillem d’Entença, nebot de la reina d’Aragó i cosí del rei Jaume I el Conqueridor. El Castell de Pratdip apareix en els documents d’Alamanda, àvia d’Alamanda la Jove, sent el 1313 quan…